Hi ha qui, des de ben petit/a, ha après a sortir-se’n de tot, a poder en tot, a guanyar-ho tot. A organitzar-ho tot i a no parar fins que troba la solució més bona davant un problema pràctic. Són els/les eficients. Els guanyadors.
Aquesta gent, que estan dins de caràcters molt concrets, sovint s’encallen en la gestió emocional pel mateix motiu que els ha portat a sentir-se guanyadors en els aspectes més pràctics de la vida; Intenten traspassar aquestes qualitats (eficiència, anar sempre endavant…) en la vida emocional i aquí, la frustració està servida.
La vida emocional moltes vegades no necessita cap solució. No necessita trobar el mètode per no patir o no estar trist/a. Necessita, «simplement» poder caminar, sostenir, pels estats que van apareixent per tal que transformin el que han vingut a transformar (autoregulació organísmica). Però justament això confronta, moltes vegades, amb tot el què els/les eficients han estat intentant desterrar de la seva vida: l’espera, la inseguretat, la por, el buit…el no saber… I aquí es presenta una magnifica oportunitat per aquesta gent alhora de posar llum en aspectes de la seva personalitat que els ajudi a ser menys rígids, menys intolerants. Es pot tenir la capacitat de buscar una solució i a vegades d’acceptar que no hi és i sostenir la meva desesperació o el meu buit. Sinó la frustració està servida. No ens fa això ser més complerts?
Perquè com va dir aquell; «a la vida no hem vingut a guanyar; Hem vingut a aprendre a perdre».
