Moltes vegades quan el meu terapeuta em deia el primer pas és «acceptar l’ansietat», el meu primer pensament era: -“ jo no em vull rendir a tenir ansietat tota la meva vida”. Tendim a pensar que això significa resignar-nos a l’ansietat. I per a res, tot el contrari.Per poder prendre acció i alliberar-nos de l’ansietat, necessitem acceptar-la, més no resignar-nos-hi.
Que complicat és acceptar aquesta sensació de nervis per tot el cos, aquesta opressió al pit, aquesta sensació de sortir corrents per evitar aquests pensaments que ens angoixen i aquestes ganes d’adormir els símptomes amb menjar, alcohol, medicaments o qualsevol altra addicció ….
Quan un lluita contra l’ansietat és com intentar sostenir una molla, amb molt d’esforç i desgast acabes podent sostenir la molla, però tard o d’hora aquest moll sortirà disparada, de fet com més estrenys la molla més força té per sortir disparada.
Quan vaig poder sentir que acceptava l´ansietat?
-Quan vaig estar disposat a prendre consciència de perquè tenia ansietat, i vaig entrar en un procés de creixement personal.
-Quan vaig generar canvis en el meu estil de vida i en els meus pensaments.
-Quan vaig responsabilitzar-me sobre l’ansietat (veure que tenia alguna cosa a veure en generar-la en el meu interior).
-Quan vaig tenir paciència amb el procés, i que requereix un temps transformar l’ansietat.
-Quan vaig deixar de tenir por als símptomes, vaig començar a sentir-los i afrontar-los.
– Quan vaig Informar-me professionalment, deixant enrere les informacions negatives o dramàtiques.
L’ansietat no s´elimina ni es controla; es transforma. Necessitem fer servir l’ansietat per transformar-la en alguna cosa més. I per poder aconseguir això, primer cal acceptar-la. Jo no puc generar un canvi en la meva vida si primer no accepto la realitat i els símptomes tal com són, doncs llavors, no tindria res amb què treballar per transformar.
Recorda que al que et resisteixes, persisteix, i com més et resisteixis, més tensió generes en el teu interior. Així que respira tranquil … i disposa’t a afrontar el que sents, et prengui el temps que et prengui.
Rubén López Junqueras
