1-És millor no donar espai a certes emocions perjudicials. Jo sé el que necessito.
Hi ha una tendència generalitzada a la nostra societat a no donar un espai a les emocions que anem sentint. I darrera d’aquesta actitud hi ha molt poca confiança en els processos de la vida i la idea insconscient de que és perjudicial contactar amb emocions que jutjem com a dolentes (i aquí apareix la segona idea inconscient) com la tristesa, la ira, l’enveja, la por, el buit, la inseguretat…
Una gran transformació alhora de millorar la gestió de les nostres emocions esdevé en el moment que posem en dubte aquestes dues idees inconscients i no les seguim com si expresessin una realitat intocable; És a dir, quan ens comencem a fer aquestes dues preguntes: ¿I si no és veritat que és perjudicial per a mi donar espai a totes les emocions? ¿I si no hi ha cap emoció que sigui dolenta per a mi?
I evidentment, aquí hi ha una revolució copernicana en quan a l’actitud. El meu control (per cert, motiu en gran part de molts dels casos d’ansietat), deixa pas a una actitud d’acceptació, de donar espai. Com que jo no sé quines sensacions i emocions em van bé i quines no, m’obro a confiar en allò que vaig sentint. Al principi no ens és fàcil, no hi estic acostumat. Però quan passa això, poc a poc, m’adono de l’existència d’una llei que a la psicologia Gestalt anomenem AUTOREGULACIÓ ORGANÍSMICA i que ens diu que, si no interfereixo, si confio en el procés del meu cos, ell va gestionant tot allò que li està passant. O en altres paraules: si dono espai a les emocions que sento, sense interferir amb els meus judicis d’allò que està bé o malament sentir, cada emoció farà la funció que ha vingut a fer i després (amb més o menys temps) anirà desapareixent. Aquesta nova actitud ens permetrà fer una gestió més saludable de les nostres emocions. ¿Quans processos de dol s’han interrumput, per exemple, per no voler contactar amb la tristesa? En quantes situacions ens hem fet petits per no ser capaços de posar límits al no voler contactar amb la ira? No hi ha cap emoció que sigui perjudicial. Si hi apareix és que la necessitem per alguna cosa.
I si passem per aquest procés de consciència ens adonarem de com hem estat respirant durant tota la vida; Atropelladament, inspirant poc aire i buidant encara menys els pulmons. I ens adonarem que si hem respirat així ho hem fet per controlar la nostra poca confiança en tot allò que hem anat sentint en cada moment. I quan això passi, per fi, obrirem per primera vegada, amb més intensitat, el canal que ens uneix als pulmons i quan això passi sentirem la vida més intensament.
Josep Maria Casassas
